Joan Palà: “A Txarango només li puc donar agraïment”

a Persones Extraordinàries

Entrevistem a l’exalumne de l’escola Fedac Sant Andreu i percussionista del grup de música Txarango

El percussionista Joan Palà, va iniciar el seu primer contacte amb la música a la nostra escola. Gràcies a la cultura que sempre s’ha implusat des del centre, ha format el seu camí cap a la percussió.

El confinament ens ha donat l’oportunitat d’entrevistar-lo, fent-li recordar la seva estada a l’escola.

Tu de què vas ser, de Lleons, Granotes, Dofins… A Infantil?

Els meus “equips” van ser Lleons, Granotes i Elefants. De fet vaig fer Lleons i Elefants amb la Maite i Granotes amb la Lourdes, que ja no hi és.

Quin/a va ser el/la teu/teva professor/a preferit de primària i de l’ESO

Home clar, sempre hi ha algun professor que et marca. Dins de l’època de primària, jo recordo molt al Raul i al Jaume, ells dos els tenia súper marcats, potser perquè van ser els primers professors que eren homes de l’escola i això em va xocar i va ser com “ostres” mira també hi ha professors que són homes. Després també recordo molt a la Núria Vilaseca que feia parella amb la Lola, aquesta parella era riures assegurats.

A l’ESO el que a mi em va agradar més va ser que ja començàvem a tenir una mica més de sensació de classes més col·lectives. No de tenir el teu tutor i prou, si no de tenir molts professors. De fet, recordo amb molt afecte quan la Núria Almansa va agafar la direcció de l’ESO.

Vaig veure la transició de l’última monja la Germana Camino, la directora anterior. Hi havia una sensació de poder i, en canvi, quan va entrar ella, de cop, va resultar ser una persona que estava a la mateixa alçada, però disposada sempre a ajudar-te des del seu punt de vista, que és un bé global, no només un bé per alguns.

Per tant, el canvi que vaig notar a l’ESO va ser que no només tenia un professor, sinó que de cop jo tenia a la meva disposició tot un equip de professorat que m’ajudaria i em donaria eines per tal de poder desenvolupar les meves activitats. És per això que tinc molt bon record de professors com el Sebastià de Física, que també feia Història, del Juanjo, de l’Anna Cercós… al final en aquells quatre anys em vaig quedar amb molts moments.

L’escola et va incitar a realitzar la teva carrera professional?

Sí, sens dubte. No pel fet de fer classes de música, sinó per com tractaven la cultura, és a dir, perquè les classes de música t’agraden més o menys evidentment (jo també anava a fer les meves classes de música dins del taller de músics) però sí per tota la cultura que impulsava.

Jo recordo que cada acte que hi havia tenia música i sempre que es donava l’oportunitat es feien tots els actes culturals possibles. És per això que ha sigut una escola que sempre ha estat molt relacionada amb la cultura.

Les primeres congues que vaig veure van ser al pati de l’escola i va ser en un concert de l’Escola de Pares. Tot això, a mi m’incitava a, com a mínim, investigar i descobrir aquests camps.

Hauries anat a una altra escola?

No, no, la veritat és que casa meva quedava al costat de casa, també la meva àvia havia anat a aquella escola, i només per això podíem dir que havíem sigut d’allà tota la vida. Evidentment no ho canviaria per res, ja només per la comunitat que féiem valia la pena.

Quin és el primer record que et ve a la ment quan sents parlar de l’escola?

Ostres doncs el primer record és molt difícil… però jo diria que d’entrada els espais, i llavors, dins de cada espai, se’m van dibuixant diferents pelis. Per exemple, des de les vuit del matí esperant al pati de les palmeres per entrar a l’escola, des de la porta gran verda, des del pati petit i la seva transformació, des de totes les aules com van anar canviant, la biblioteca petita…, etc.

També crec que personalment, per com sóc jo, guardo molta memòria a diferents llocs, igual que la guardo a la música doncs la guardo en els espais.

Quin és el millor record que guardes?

Tinc molt bon record dels dos crèdits de síntesi que vam fer fora de l’escola. El primer va ser a segon de l’ESO quan vam anar al Delta de l’Ebre i l’altre a quart de l’ESO quan vam anar a París.

Aquelles dues setmanes per mi van ser “gloria bendita’ com diuen. Perquè et trasllades a un entorn que no és el de l’Escola, i això t’obre la ment i, per altra banda, la gran sensació de família.

Hi havia itineraris a 4t de l’ESO? Si hi havia, quin vas fer i per què?

No sé si vam ser la primera o la segona generació que vam fer itinerants, diria que sí.

Jo vaig fer l’itinerari B, fèiem música, llatí i informàtica. A mi em va agradar molt que a 4t d’ESO ja es poguessin fer itinerants perquè a Batxillerat ja et fan decidir i potser no ho saps… bàsicament perquè no has ni provat cada cosa de què va, i clar, et fan decidir allà una mica cap a on encaminar el teu futur i, a vegades, fa patir aquesta decisió.

Vas tenir sempre clar cap a on volies conduir la teva vida professional?

La veritat és que de petit no en tenia ni idea, hi ha coses que t’agraden, que et motiven i que t’apassionen, però no sabia si hauria de ser la meva vida professional.

A partir de 3r i 4t d’ESO vaig començar a estudiar música, en aquell moment va ser quan ho vaig tenir bastant clar. Veia que era un món molt incert.

D’aquesta incertesa ve que els meus pares es preocupessin, la meva mare potser més que el meu pare, i em preguntessin si n’estava segur… Llavors ho vaig tenir molt clar.

Tens alguna anécdota graciosa que recordis de l’escola?

Jo no sóc gaire bo explicant anècdotes, però segons explica la Núria, un dia em va treure de classe perquè no parava de fer percussió sobre la taula.

Jo era com el típic alumne que es tira les explicacions dibuixant, picant a la taula… De fet, recordo que la Vilaseca a Primària em va posar als comentaris de les notes: “tot molt bé, però no deixa de picar a taula”.

Trobes a faltar Sant Andreu?

Trobo molt a faltar Sant Andreu, realment perquè la gràcia de Sant Andreu és la seva gent i com t’hi relaciones. Sant Andreu és un barri ultra actiu, és un poble que s’entrega, que ho viu i que fa pinya. Per tant, el fet que ara estigui vivint fora doncs fa que ho trobi a faltar.

 Quin és el teu instrument preferit?

Instrument preferit no et puc dir un, perquè va a èpoques. Sí que és veritat que generalment ho englobo tot dins de la percussió i de la bateria però hi ha èpoques que potser em dóna per tocar un estil de música que potser funciona amb un altre instrument.

Vas estar en alguna altra banda abans d’estar amb Txarango?

Sí, de fet vaig estar durant un temps a una banda que es deia 9son, on jo vaig començar i vaig anar agafant experiència dins del món de la música, la rumba i la salsa. Allà vaig estar uns 5 o 6 anyets. A part, com no podia viure només de 9son, m’havia de buscar una mica la vida, i així vaig començar a gravar CDS.

Com vas arribar a formar part de Txarango?

Ens anem coneixent dins del mundillo i, anar xerrant, veus que tens coses en comú. Un dia em van proposar col·laborar en un concert i a mi això ja em va fer moltíssima il·lusió. De fet només vaig començar col·laborant amb una cançó fins que al final de la gira del novembre del 2015, em van dir si volia col·laborar en el concert sencer. Jo crec que aquí va començar tot.

Que és el que més t’ha aportat el grup de Txarango?

La veritat és que jo a Txarango només li puc donar agraïment, però el que més m’ha aportat ha estat ajudar-me a entendre com es relaciona el músic a través d’aquestes coses. I, evidentment ,la part humana, social, les gires, concerts… és molt difícil dir una sola cosa, però en general el tarannà que té Txarango i aquesta manera que té de viure la vida.

Ha estat dur estar de gira durant mesos fora de casa?

Sí, clar quan estàs de gira també hi ha les parts de tristesa. Per exemple quan estàvem a Brasil just va ser quan la meva germana va tenir un fill. Jo estant allà només pensava en tenir la porta màgica de Doraemon i anar cap a Sant Andreu… i mira que estàs allà a Brasil amb el millor grup de música que un es pot imaginar, però també hi ha les seves parts dures.

També puc dir que la meva altra germana, jo estant de gira al Japó, es va casar, i mira que la meva família ho entén perquè ja m’ha passat tantes que no ve d’una més, però es fa dur. Per sort, sempre guanya el més positiu, però com em pregunteu per això…

De totes les cançons que teniu, quina és la que més t’agrada? I quin és el teu disc preferit?

De cançó se’m fa molt difícil escollir, però sí que hi ha una cançó en especial que m’agrada molt i és molt bonica, “Et recordo”. Trobo que és un conjunt de cançó molt rodona. I de disc mira que us diré que és aquest últim que traurem dintre de poc.

Teniu previst llançar cançons noves o un disc?

Sí, com he dit abans dintre de poc llençarem un disc que ja està gravat, aquest disc tindrà 16 cançons.

Com estàs aprofitant aquests dies de confinament?

Aquests dies, per una banda, tinc feina telemàtica que he d’anar fent i he d’anar avançant. Però després també estic intentant fer coses noves al meu estudi, sobretot,per reciclar-me, per posar-me en forma i per estudiar una mica, perquè els músics hem d’anar estudiant sovint.

Hola, em dic Júlia i tinc 15 anys, estudio a l'escola FEDAC Sant Andreu i faig 4t d'ESO, estic fent l'itinerari humanistic. Visc a Barcelona. Vaig a una academia de dansa.

Hola, me llamo Júlia y tengo 15 años, estudio en la escuela FEDAC Sant Andreu y hago 4to de ESO, estoy haciendo el itinerario humanistico. Vivo en Barcelona. Voy a una academia de danza.

Hello, my name is Júlia and I am 15 years old, I study at the FEDAC Sant Andreu school and I do 4th of ESO, I am doing the humanistic itinerary. I live in Barcelona. I go to a dance academy.