Els nous sentits de Barcelona

a Cartes al Diari/Opinem

La professora Laura Sánchez ens parla de la ciutat en confinament

Com a urbanita, m’encanta la vida acomodada de la ciutat i m’omple viure en aquest entorn. Una de les principals motivacions que m’ofereix la ciutat és la quantitat d’ofertes d’oci, des de museus, teatres, restaurants, terrasses, festivals… un gran nombre d’activitats que no te les acabes i fa que la ciutat sigui un gran bulevard d’emocions.

Però en aquesta situació de confinament, els urbanites anem capbaix, la ciutat s’ha tornat un lloc inhòspit on no podem gaudir com ho fèiem abans. No obstant això, no tot és negatiu. Amb tants dies d’observació reconec que aquesta ciutat silenciosa, lliure de fums i amb olor de primavera també té un bon punt. La natura sembla que ha envaït la ciutat o potser com a egocèntrics no ens hem adonat que ella ja hi era entre nosaltres. Insisteixo, com a urbanita, he començat a descobrir la ciutat amb tots els seus sentits.

Tant als matins com a les tardes, els arbres de l’eixample s’omplen d’ocells: orenetes, coloms, merles, tórtores que cortegen i gavines que s’acosten massa a la finestra del menjador mostrant el seu vol en els cels completament blaus, és a dir, un petit espectacle diari.

La sorpresa segueix quan passeges a la vora d’un parc i sents l’olor d’herba fresca. Però l’estupefacció màxima és a les nits, quan alguns dies oloro el fum d’algunes xemeneies dels veïns, això em transporta a la meva infantesa quan passejava pels carrers de la ciutat on vaig créixer.

Quan cau el sol, sembla que els ocells ens envaeixen, s’escolten els cants, difícils d’identificar però són encisadors. Quan arriba la nit el silenci absolut apareix a la ciutat, ni bus nit, ni gent pel carrer cridant, ni pisos d’estudiants muntant festes, silenci com el de la nit a la muntanya.

Com en aquests moments hem de seguir positius, el virus ens han privat d’abraçar-nos, de saludar-nos amb aquella efusivitat, però no ens prendrà les ganes de sentir el gust de veure una nova ciutat.