La nit d’un divendres de 1992, en concret el 13 de novembre de 1992 tres adolescents de 14 i 15 anys d’un poble de València, Alcàsser, Míriam, Toñi i Desirée van desaparèixer quan feien autoestop per anar a una discoteca del poble del costat, Picassent. Van ser segrestades, violades, torturades i, finalment assassinades.
La recerca de les tres adolescents va durar aproximadament tres mesos. Aquest cas va ocupar per complet tot els mitjans de comunicació, però no va ser fins un any després que van ser trobades sense vida per uns apicultors que treballaven en la zona. Veient totes les tortures a les que havien sigut sotmeses, tots els habitants de València estaven commocionats amb tanta crueltat. Tots els sospitosos que la policia va poder localitzar van fugir i l’altre afirma ser innocent.
Des del meu punt de vista, aquest cas no només va ser una tragèdia terrible per a les famílies i per tot el poble Valencià, també va ser un punt de reflexió per la societat. Va mostrar fins a on pot arribar la crueltat humana de torturar a innocents i, a més a més, exposar-ho, ja que es rumorejava que el crim es va cometre amb una finalitat de gravar un curtmetratge del gènere gore.
D’altra banda, aquest cas també va fer que moltes famílies es preocupessin encara més per la seguretat dels seus fills i filles.
En conclusió, el crim d’Alcàsser és recordat com una tragèdia que va marcar tot un poble i tota una generació que encara avui dia fa reflexionar com una persona pot ser tan cruel i tenir la sang tan freda, a més a més de com la societat afronta un crim com aquest.
