“Els bons” i la traïció

Com els personatges descriuen la traïció

Escena de l'obra.

Els bons és una comèdia de Ramon Madaula, Jordi Boixaderas i Paco Mir.

 Dos amics que fa anys interpreten Satanàs i l’Arcàngel Miquel a Els Pastorets. Aquest any, l’actor que havia de fer de Satanàs no podrà assumir el paper, ja que li han comunicat que aviat serà arrestat. Davant d’aquesta situació, demana al seu amic que, com a favor, canviï de personatge i es converteixi en el rei de l’infern.

El seu amic accepta, però no és el mateix, ja que no aconsegueix sentir-se identificat amb el personatge del rei de l’infern.

Personalment, l’obra em va agradar perquè només amb dos personatges aconsegueix captar l’interès per la història. Tot i això, el que no em va convèncer del tot va ser que només hi hagués un escenari, sense possibilitat de canviar el fons, cosa que hauria ajudat a enganxar-te una mica més.

El que més em va sorprendre va ser el final, que és la definició de traïció: l’amic que havia d’anar a la presó es queda sol amb ell, però finalment el delata i també l’acaba portant a la presó.

Com a conclusió, el que més m’ha agradat és el gir inesperat que dona l’obra. Durant tota la representació ningú s’imagina aquest desenllaç, i això aporta un toc d’emoció que la fa especial.