A vegades no ens adonem de les coses que se’ns donen bé perquè ens fixem més en el que fan els altres. Però tots tenim alguna habilitat o algun do que ens fa especials. En el meu cas, crec que una de les coses que millor se’m dona és l’eloqüència, és a dir, la facilitat per parlar amb la gent i expressar-me.
Des de fa temps he notat que parlar amb els altres no em costa gaire. Tant si és amb amics com a classe, normalment em surt fàcil explicar el que penso. També m’agrada participar en converses i donar la meva opinió. Quan hem de fer exposicions orals, encara que a vegades em posi una mica nerviós, acostumo a sentir-me bastant còmode parlant davant de la classe.
Per mi, tenir eloqüència no és només parlar molt, sinó saber explicar-se bé i fer-se entendre. També crec que és important saber escoltar i entendre el que et diu l’altra persona perquè així la conversa és millor i més fàcil.
Aquest do m’ajuda en moltes situacions del dia a dia. Per exemple, quan fem treballs en grup, m’agrada donar idees i parlar amb els companys per organitzar-nos. També em va bé quan conec gent nova, perquè no em costa gaire començar una conversa i trencar el gel.
Tot i això, també he après que no sempre s’ha de parlar tant. A vegades és millor escoltar els altres i deixar que també expliquin la seva opinió. Crec que és important trobar un equilibri entre parlar i escoltar.
Aquesta activitat m’ha fet pensar en les coses bones que tenim cadascú. L’eloqüència és una part important de la meva manera de ser i és una qualitat que crec que em pot ajudar molt en el futur. Tots tenim algun talent, encara que a vegades no el veiem, i aquest és un dels meus.
