Hi ha moments en què agafes un instrument i sents que formes part d’alguna cosa molt més gran que tu. Per a mi, la flauta travessera és exactament això: no és tan sols un tub de metall amb forats, és el llenguatge amb el qual em comunico quan les paraules no arriben.
Fa nou anys que faig música. Nou anys que aprenc a escoltar, a respirar i a deixar que el so surti sense forçar-lo. I si hi ha una cosa que la flauta m’ha ensenyat és que tocar un instrument és, abans que res, aprendre a tenir paciència amb tu mateix.
“La flauta travessera no la toquem amb les mans — la toquem amb l’aire, amb el cos sencer, amb tot allò que som en aquell instant.”
La flauta travessera és un instrument peculiar. A diferència d’un violí o una guitarra, aquí el so no el genera una corda que vibra: el generem nosaltres, amb la columna d’aire que expulsem pel llavi inferior. Cada nota és literalment una part de la nostra respiració, transformada en música. Quan em pregunten com funciona, dic sempre el mateix: és com bufar per sobre d’una ampolla, però amb moltíssima precisió i anys de pràctica al darrere.
Els primers mesos van ser durs. El so sortia esquerp, trencat, res del que imaginava. Però hi ha una cosa fascinant en aprendre flauta: cada petita millora és audible a l’instant. El dia que per primera vegada una nota va sonar neta i rodona, clara i plena, vaig entendre per què la gent dedica una vida sencera a la música.
Avui, nou anys després, puc dir que la flauta m’ha donat eines que van molt més enllà de les notes: disciplina, concentració, la capacitat de trobar calma en mig del caos. Quan toco, el món s’estreny fins a tenir la mida exacta d’una peça musical, i en aquell espai reduït i precís em sento completament jo mateixa.
“Nou anys no et fan expert. Nou anys et fan honest: saps el que no saps, i això és el millor punt de partida.”
Si estàs pensant a aprendre un instrument, et diria que tria aquell que et cridi des de les entranyes. I si et crida la flauta, vine — t’ensenyo a respirar d’una manera diferent.
Si estàs pensant a aprendre un instrument, et diria que tria aquell que et cridi des de les entranyes. I si et crida la flauta, vine — t’ensenyo a respirar d’una manera diferent.
